Cortesana

Aquest article tracta sobre l'activitat de cortesana. Vegeu-ne altres significats a «Cortes de Pallars».

Una cortesana, (Vegeu també dama de companyia) en un origen i com a femení de cortesà, era aquella dona que assistia a la cort d'un monarca o d'algun poderós.^[1] A la societat feudal, la cort era el centre de govern, com ho era la residència del monarca, i la vida social i política sovint estaven completament barrejades. A l'Europa del Renaixement, els cortesans van tenir un paper importantíssim a la societat de classe alta. Com que en aquella època era normal que les parelles reials duessin vides separades (normalment casant-se amb l'únic objectiu de preservar les línies sanguínees i garantir les aliances polítiques), tant homes com dones sovint cercaven satisfacció i companyia entre les persones que vivien a la cort. De fet, el verb «cortejar», o «fer la cort», originalment volia dir «ser o residir a la cort», més endavant va voler dir «comportar-se com un cortesà», i després «donar atencions amoroses a algú».^[2][3] La companya més íntima d'un governant s'anomenava la preferida.

Com a resultat, en els usos del Renaixement la paraula italiana cortigiana, femení de cortigiano (cortesà), va acabar referint-se a «l'amant del governant», i després a una dona de moral lliure, ben educada i independent, finalment una artesana educada per al ball i el cant, especialment si estava associada amb homes rics, poderosos o de classe alta que proporcionaven luxe i estatus a canvi de companyia.^[4]

La figura masculina comparable a la cortesana era l'italià cicisbeo o el francès chevalier servant. Realment sembla que la figura del chevalier servant (lit. 'cavaller servent', escorta de la senyora) d'una senyora casada era prou comuna a Europa fins al segle xviii.^[5]

Avui, el terme cortesana ha passat a ser un eufemisme per designar una acompanyant o una prostituta, especialment la que atreu clients rics.